Primera generació:
En 1946 John Von Neumann proposa una versió modificada de l'Eniac,
L'Eniac es programava endollant centenars de clavilles i activant un petit nom d'interruptors. Quan calia resoldre un problema diferent, era necessari canviar totes les connexions, procés que portava moltes hores.
Von Neumann s'incorpora a l'equip de John Mauchly i J. Presper Eckert, i junts construeixen l'EDVAC l'any 1952.
2 importants deferències respecte l'Eniac:
1. empra aritmètica binària, la qual cosa simplifica enormement els circuits electrònics de càlcul.
2. permet treballar amb un programa emmagatzemat.
Segona generació:
A la segona meitat dels anys 50, els transistors BJT substitueixen les vàlvules de buit. Això dóna lloc a la "segona generació" de computadors.
Els transistors van reduir enormement la mida dels ordinadors, el cost inicial, i el cost d'operació. El transistor de junció bipolar fou inventat el 1947.
Un transistor i una vàlvula compleixen funcions equivalents, amb la qual cosa cada vàlvula pot ser reemplaçada per un transistor.
Un transistor pot tenir la mida d'una llentia mentre que un tub de buit té una mida més gran que el d'un cartutx d'escopeta de cacera.
El transistor és un element constituït fonamentalment per silici o germani.
Tercera generació:
Jack Kilby de Texas Instruments fabrica el primer circuit integrat. La idea d'un circuit integrat, és la d'encapsular transistors en un mateix xip. Fent que els transistors siguin més petits i propers per tal que un impuls elèctric, viatgi més ràpid, ja que ha de transcórrer menys espai. En un mateix xip s'han integrat fins a milions de transistors.
Quarta generació:
La base de la quarta generació fou la invenció per part de Marcian Hoff del microprosessador.
Els orígens de la quarta generació són fonamentalment diferents.
Els ordinadors basats en microprocessadors originàriament eren molt limitats pel que fa a la capacitat computacional i velocitat, i no eren cap intent de fer una versió de mida petita d'un minicomputador, sinó que anava dirigits a un mercat completament diferent.
Cinquena generació:
L'any 1982, el Ministeri d'Indústria Japonès va intentar revolucionar el món dels ordinadors llençant un projecte per a desenvolupar ordinadors de cinquena generació en un termini de 10 anys. Havien de ser ordinadors capaços d'utilitzar intel·ligència (sistemes experts) per tal de resoldre els problemes.
Tot indueix a pensar que els resultats d'aquest projecte no es van correspondre ni de bon tros amb les expectatives que es van generar.
